L’espill encantat, la màgia musical de la Segarra

A Cervera s’hi respira música. Potser és la boira, la terra de secà o les profundes arrels històriques el que fa que cada racó sempre estigui preparat per oferir-nos una melodia. Jaume Ferran (1928-2016), poeta i fill predilecte de la ciutat, coneixia el caràcter melòman de la capital de la Segarra i va plasmar-lo al poemari Cuaderno de música (1983). Ara l’obra s’ha convertit en L’espill encantat, un espectacle produït pel Conservatori de Cervera i nascut de la interdisciplinarietat creativa.

A partir de l’encàrrec d’Estefania Balcells, directora del Conservatori Professional de Música de Cervera i comissària de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019, neix una obra essencialment local amb el llenguatge musical com a tema universal. La filòloga Montse Pont tradueix al català el Cuaderno de música i elabora el guió de la cantata. A partir del text, el compositor Jordi Castellà crea la música, i Xavier Hidalgo s’encarrega de la direcció escènica i artística, direcció que comparteix amb Marc Castellà.

L’any 2023, a partir d’un encàrrec de l’Escola Municipal de Música de Guissona, es fa una adaptació del text i una revisió de l’escena, per adequar-la al Teatre Municipal Ateneu de Guissona, inaugurat el dissabte, 4 de febrer de 2023. Hi col·labora el Museu de Guissona, de la mà de David Castellana, i l’Ajuntament de Guissona, amb el suport de Claustre Oliveres.

El curs acadèmic 2023-2024, L’Espill Encantat es converteix en l’epicentre d’un projecte comunitari, amb la participació de més de 450 alumnes d’escoles i instituts de la comarca de la Segarra. La reedició del projecte esdevé una realitat gràcies a la implicació del Consell Comarcal de la Segarra i al patrocini de bonÀrea, juntament amb la col·laboració del Teatre Municipal Ateneu de Guissona i el suport de les administracions locals i de país.

Sinopsi

L’obra és un cant al poder de la música. Els personatges principals de la història són l’Ainet i el Mag Lletraferit, l’alter ego de Jaume Ferran, els quals es troben immersos en una trama d’aventures per salvar els orígens d’una ciutat. Cal preservar les tradicions i la saviesa popular i només hi ha un camí per fer-ho: interpretar una cançó màgica. Aconseguir-ho, però, no és tan fàcil. Cal buscar les partitures i els instruments necessaris “abans que surti la Lluna”.

Les vuit escenes i l’espill

Després d’un preludi instrumental, una ciutat fosca i boirosa connota l’escena. És “La ciutat grisa”: un context de desafecció amb l’absència de valors; la cara més negativa del segle XXI. “El Mag Lletraferit”, amb un aspecte singular i una mirada penetrant, apareix amb un espill al sarró. Després de convèncer l’Ainet, inicien plegats un viatge trepidant.

La primera parada en el camí és a “El gran palau”. Entre els porxos que presideixen la plaça major de la ciutat, diverses ballarines presenten els instruments de corda, portats a escena com a titelles d’alçada. El segon violí empaita el primer, la viola “canta i plora”, el violoncel no aconsegueix trobar-se a si mateix i el contrabaix sedueix el públic a ritme de swing.

A la mateixa plaça, els protagonistes veuen com es construeix “El gran campanar”, d’on hi apareixen els instruments de percussió i el piano. Els elements festius i de cultura popular de la vila agafen el protagonisme de l’escena: s’aixeca un alt pilar i uns capgrossos comencen a dansar incansablement seguint el ritme que marca la bateria.

El Mag Lletraferit, acompanyat sempre del seu espill i l’Ainet al costat, es dirigeixen cap a l’est. Sortint pel carrer Fluvià i seguint el pas del reg arriben a la “Font de l’Estany”. L’aparició d’una fada porta la màgia entre els bancals de la Segarra i presenta les qualitats dels instruments de vent: la flauta travessera, l’oboè, el clarinet i el clarinet baix.

Els protagonistes passen per carrerons foscos, estrets i llargs, i arriben al punt neuràlgic de “Les fonts de la vila”. En la majestuositat de l’espai, una presència entrega les partitures perquè la ciutat pugui recobrar -de nou- l’alegria.

En l’escena hi conflueixen tots els elements perquè el desitjat “Miracle” es produeixi: “Tots quan ressonin de nou seran sols una veu parlant al mateix temps”.

El Mag Lletraferit mira el seu espill. El dia ja declina. Podrà l’Ainet fer realitat la màgia de la cançó “Ciutat en somnis”?

Música

L’espill encantat és un espectacle musical per a cor infantil, solistes, narrador i conjunt instrumental. La música, escrita per Jordi Castellà, és la part fonamental de l’obra i aconsegueix transmetre tots els matisos emocionals que l’argument exigeix. Juntament amb la figura del narrador, connecten amb el públic i captiven la seva atenció al llarg de l’espectacle.

La composició té la frescor pròpia d’una banda sonora. La part musical es diferencia en dos plans: l’argumental i les cançons de presentació dels instruments. La música que cobreix la primera part utilitza motius musicals que es van repetint durant tota l’obra i que van evolucionant paral·lelament amb l’argument. D’altra banda, les cançons que presenten els diferents instruments de l’orquestra no segueixen els recursos compositius motívics, sinó que constitueixen petites obres amb identitat pròpia dins la unitat de l'espectacle.

"Quadern de música"

El poemari Cuaderno de música, escrit per Jaume Ferran l’any 1983, és una obra que presenta els diferents instruments de la música clàssica i contemporània d’una forma atractiva i pedagògica, mitjançant uns versos plens de ritme i musicalitat. L’obra, escrita originalment en llengua castellana, és traduïda al català gràcies al treball realitzat per Montse Pont. Cal destacar que aquesta traducció, va comptar amb la supervisió i vistiplau del mateix Jaume Ferran.

L'autor, en aquest poemari -i com a constant en bona part de la seva obra- evoca els records musicals d’infància que va viure a casa seva, amb els seus germans i els seus pares. “El record més pur és sempre el de la música, aire que s'estremeix i que perdura.” El poeta evoca el passat mitjançant la descripció d'un moment present; retrocedeix en el temps per “viure de nou”.

Escena

Gràcies a David Castellana (Museu de Guissona), l’adaptació del text de L'espill encantat situa l’espectador a la Segarra, en general, i a la vila de Guissona, en particular, on hi destaquen les seves places, carrers i indrets plens de vida i color.

Localitzacions

La Plaça Major és un escenari privilegiat on es desenvolupen diverses escenes de l'obra, amb la seva imponent església, els seus porxos, cases i palaus plens d’història. La Font de l’Estany és un altre dels espais destacats, on els personatges es reuneixen per compartir moments meravellosos plens de fantasia. Els safaretjos de la vila, amb la seva bellesa i singularitat, són l'escenari final on es desplega la màgia de l'obra.

Sense descuidar el profund sentit històric i cultural de l’època romana de la vila, l’escena -a través de l'aigua, present en molts dels espais- estableix una simbologia significativa sobre la vida, la renovació i la transformació constant de la societat.