“QUATRE BARRES, CÉRVOL D’OR”
Com va néixer l’himne del Mil·lenari de Cervera? Quin és el seu origen i què representa? Aquestes preguntes són el punt de partida d’un procés creatiu compartit en què, a poc a poc, es va anar donant forma al projecte a través del treball conjunt del text i de la música. Les paraules es van escollir amb cura per transmetre la identitat, l’emoció i el sentit d’aquest esdeveniment. De la mateixa manera, la música i la melodia es van anar construint progressivament, buscant un estil que reflectís aquest mateix esperit. Tot aquest procés és explicat pels mateixos autors.
Autors: Narcís Turull i Jordi Castellà Rovira
A l’agost de dos mil vint-i-cinc, se’ns va proposar des de la Comissió l'elaboració d’un himne per commemorar el Mil·lenari de la ciutat. Ja a partir d’aquell moment vam posar-nos a donar forma a aquest projecte tan singular i col·lectiu ensems.
Mentre l’un treballava en el text, l’altre anava desenvolupant algunes idees musicals: i així, a poc a poc, vam anar definint l’estil de la peça.
Des del primer moment ens imaginàvem una instrumentació àmplia, amb orquestra completa i cor a quatre veus, però érem molt conscients que aquesta idea podia quedar-se a mig camí per la complexitat de l’organització.
A principis de setembre teníem una primera versió del text, i això va encarar definitivament l’himne cap a un caràcter més èpic i amb una sonoritat simfònica. Així ho vam plantejar a l’Anna Llort, la gestora cultural que ha procurat que les idees de la comissió arribin a bon port, a la qual hem d’agrair el suport en tot moment a la creació original.
Durant els mesos de setembre i octubre vam estar treballant en musicar i instrumentar el text. En aquest punt va ser molt enriquidor anar intercanviant els nostres enfocaments respectius, amb l’objectiu que text i música agafessin el mateix to.
Presentació de l’Himne en l’acte inaugural del Mil·lenari: Narcís Turull (lletra)i Jordi Castellà Rovira (composició).
El text de Narcís Turull i Peroy*
Des del moment en què, en nom de la Comissió del Mil·lenari, el propi Paer en cap i el seu equip em van encarregar la lletra de l’himne, van quedar fixats els tres eixos des dels quals havia de pivotar: llegat, cohesió i difusió. Per tant, tal i com els vaig interpretar des de bon principi, cada estrofa mira de girar entorn de cadascuna d’aquestes tres idees-força.
El primer, el del llegat, és la història més purament diacrònica; és a dir, el bagatge de tots aquells que ens ha precedit. Per tant, vaig entendre que calia, d’entrada, una menció a l’esforç dels nostres predecessors per haver-nos fet possible d’arribar fins aquí, mil anys després de la constitució de Cervera com a nucli poblacional: desenes de generacions de repadrins i, sobretot, de repadrines (les grans oblidades de la Història), gent treballadora de la terra en la seva immensa majoria, que van fer que aquest tros de terreny segarrenc s’assentés i fructifiqués.
El segons eix, el de la cohesió, per mi fa referència clarament a la unitat dins la pluralitat: Cervera és un municipi divers, amb cinc pobles que li són agregats i amb barris amb molta personalitat, des dels més antics d’intramurs fins als més nous. Calia reivindicar un sentiment de pertinença comú sense perdre aquesta diversitat; i, alhora, trencar una llança a favor d’un futur orgullosament progressista per a la ciutat, per tal de superar certs tics nostàlgics que, sovint, ens encallen en una posició immobilista i autoempetitidora.
El tercer i darrer eix, el de la difusió, mira de parlar des de Cervera cap al món: la nostra ciutat és un referent arreu en matèria d’Història, Arquitectura, Arqueologia, Esport, Cultura Popular i Tradicional... Tenim una reguera de cerverines i cerverins il·lustres que, per molt lluny que els hagi tocat de viure o treballar, mai no han renunciat a les seves arrels ni a la seva vila natal.
I aquesta darrera referència, la de Cervera com a arrel primigènia que no es perd per molt que te’n toqui marxar, em va portar a la versió definitiva de la tornada: la idea de la mare pàtria, la que llueix, orgullosa i digna, per a tots i cadascun dels seus fills-conciutadans, les quatre barres nacionals al costat del nostre símbol singular, el cérvol daurat sobre un fons ben roig.
*Poeta i professor. Llicenciat en Filologia Catalana, actualment exerceix de docent en Llengua Catalana i Literatura a l’ensenyament públic secundari. Ha publicat el poemari Campavents: notes, tocs i oratges (2025), il·lustrat per Anna Cardona Vilalta i editat per Campaners de Cervera. També ha participat en l’obra La Segarra, lletra i paisatge (L’Espitllera - Fòrum d’Estudis Segarrencs, 2024). Premi Josep Anselm Clavé 2020 per la lletra de La corona de coloms, cantata del cinquantè aniversari de la Coral Nova Cervera, composta per Jordi Castellà Bové. Els seus versos oscil·len entre un registre popular i un imaginari de to més introspectiu, amb predilecció per les al·literacions i els jocs de paraules amb dobles (i triples) sentits.
La música de Jordi Castellà Rovira*
Abans de rebre la primera versió del Narcís vaig donar diversos tombs a l’estil que havia de tenir l’himne. El que sí que tenia bastant clar era que havia de ser proper al públic, sense complicacions, però alhora amb contingut.
Un cop vaig tenir el text entre mans vaig prendre tres decisions que marcarien l’estil de l’obra. La primera: l’himne havia de tenir una melodia d’aquelles que costen de marxar del cap i s'havia de tractar polifònicament. La segona: el resultat havia de ser gran, amb una orquestració on els metalls i la percussió hi fossin presents. La darrera, a part del caràcter èpic propi d’un himne, l’obra havia de tenir algun moment més tendre i algun moment més popular.
Em vaig posar a treballar-hi i, dia a dia, anava agafant forma; un inici suau que introdueix les melodies més importants, una primera tornada amb certa majestuositat però, alhora, certa tendresa; unes estrofes que fan referència a la música popular catalana; una última tornada potent i un final festiu.
A l’obra hi podem trobar petits solos que complementen el discurs principal, alguns d’ells influenciats per la sardana. Aquest és un gènere al qual m’he apropat els darrers anys i sentia la necessitat d’incloure’l d’alguna manera.
Un cop enllestida la versió original, per a cor i orquestra, i amb l’objectiu que l’himne pogués sonar més vegades durant aquest any del Mil·lenari, em vaig posar a treballar amb les adaptacions. Així doncs, ara mateix podem comptar amb cinc formats diferents per la interpretació de l’himne. Aquests formats són: cor i orquestra (versió original), orquestra sola, cobla, cor i piano i piano sol. Totes les adaptacions conserven la forma, l’harmonia i les melodies de la versió original, excepte la versió per a cobla, la qual és un xic més breu.
Quan vaig tenir l’himne completat estava molt satisfet, però la feina no estava acabada: calia elaborar els materials; editar les partitures; i elaborar fitxers d'àudio per facilitar la feina a directors, cantaires i instrumentistes, els quals han fet una feina excel·lent. És el vostre torn. Desitjo que ho gaudiu tant com he gaudit jo escrivint-ho!
*Compositor Cerverí amb trajectòria en els camps de la música de cambra, simfònica, tradicional i moderna. Va estudiar violoncel al Conservatori Municipal de Música de Cervera i el grau superior de composició al Conservatori Superior de Música del Liceu. Actualment, és professor de composició musical al Taller de Músics de Barcelona, professor de composició electroacústica a l’Escola Superior d’Estudis Musicals de Barcelona i professor de llenguatge musical a l’Escola Municipal de Música de Guissona. Com a intèrpret, ha estat integrant de diversos conjunts vinculats a la ciutat, actualment és baixista del conjunt local “Inversen Band”. La seva música sol ser transversal, des de l’àmbit de la música experimental fins a la música moderna, passant per la clàssica i el jazz.
El resultat
Durant el procés vam anar lligant la col·laboració de les diferents agrupacions musicals que participen en l’estrena. Així, una a una, vam comptar amb l’orquestra Andreví del Conservatori de Cervera, juntament amb cadascuna de les corals de la ciutat: la Coral Infantil (els més grans), el cor de Nivell Mitjà del Conservatori, la Coral Lacetània i la Coral Ginesta. Així doncs, el que va començar amb un cafè estival en una terrassa del carrer Major, ha acabat involucrant a uns 150 músics i els seus directors, que han sabut fer-se seva aquesta peça.
El nostre desig més sincer és que aquest himne sigui un símbol d’unió i de pertinença per a tota la gent de Cervera.
